DEIZE
discreditare
-
descreditâ
[deskrediˈtaː] (var. discreditâ)1
Pe saveine de ciù
1. Prefisci de-, des- e re-.
Comme mensunou da-o E. G. Parodi, Studj Liguri, inte «Archivio glottologico italiano», xiv, 1896, i prefisci zeneixi de-, des- e re- an perso a -e- e piggiou a -i- apreuvo à l’influensa de l’italian. L’é tante dexeñe d’anni defæti che difende, discorrî, risponde, etc. an piggiou o pòsto de defende, descorrî, responde, etc. inta lengua parlâ. E forme in -e- en à tutte e mainee ancon ben ben addeuviæ inta lengua scritta letteräia. Inte sto diçionäio, consciderou e finalitæ pe-o ciù didattiche che l’animan (che pontan ascì a-o repiggio de çerte forme ciù viaxe, se addescian l’interesse de casañe), se repòrta solo che e forme in -e-. E forme “italianizzæ” in -i- se peuan consciderâ à tutti i mòddi comme perfettamente legittime.
Coniugaçioin
descreditâ
Indicativo
Presente
- mi descredito
- ti ti descrediti
- lê o/a descredita
- niatri descreditemmo
- viatri descreditæ
- liatri descreditan
Imperfetto
- mi descreditava
- ti ti descreditavi
- lê o/a descreditava
- niatri descreditavimo
- viatri descreditavi
- liatri descreditavan
Futuo
- mi descreditiò
- ti ti descreditiæ
- lê o/a descreditià
- niatri descreditiemo
- viatri descreditiei
- liatri descreditian
Conzontivo
Presente
- che mi descredite
- che ti ti descrediti
- che lê o/a descredite
- che niatri descreditemmo
- che viatri descreditæ
- che liatri descreditan
Imperfetto
- che mi descreditesse
- che ti ti descreditesci
- che lê o/a descreditesse
- che niatri descreditescimo
- che viatri descreditesci
- che liatri descreditessan
Condiçionale
- mi descreditieiva/descreditiæ
- ti ti descreditiësci
- lê o/a descreditieiva/descreditiæ
- niatri descreditiëscimo
- viatri descreditiësci
- liatri descreditieivan/descreditiæn
Imperativo
- descredita ti!
- descreditemmo niatri!
- descreditæ viatri!
Partiçipio passou
- m. s. descreditou
- m. p. descreditæ
- f. s. descreditâ
- f. p. descreditæ
Gerundio
- descreditando