DEIZE
disfare
-
scomporre, liquefare desfâ
[desˈfaː] -
spacchettare
Pe saveine de ciù
Prefisci de-, des- e re-
Comme mensunou da-o E. G. Parodi, Studj Liguri, inte «Archivio glottologico italiano», xiv, 1896, i prefisci zeneixi de-, des- e re- an perso a -e- e piggiou a -i- apreuvo à l’influensa de l’italian. L’é tante dexeñe d’anni defæti che difende, discorrî, risponde, etc. an piggiou o pòsto de defende, descorrî, responde, etc. inta lengua parlâ. E forme in -e- en à tutte e mainee ancon ben ben addeuviæ inta lengua scritta letteräia.
Inte sto diçionäio, consciderou e finalitæ pe-o ciù didattiche che l’animan (che pontan ascì a-o repiggio de çerte forme ciù viaxe, se addescian l’interesse de casañe), se repòrta solo che e forme in -e-. E forme “italianizzæ” in -i- se peuan consciderâ à tutti i mòddi comme perfettamente legittime.
Coniugaçioin
desfâ
Indicativo
Presente
- mi desfo
- ti ti desfi
- lê o/a desfa
- niatri desfemmo
- viatri desfæ
- liatri desfan
Imperfetto
- mi desfava
- ti ti desfavi
- lê o/a desfava
- niatri desfavimo
- viatri desfavi
- liatri desfavan
Futuo
- mi desfiò
- ti ti desfiæ
- lê o/a desfià
- niatri desfiemo
- viatri desfiei
- liatri desfian
Conzontivo
Presente
- che mi desfe
- che ti ti desfi
- che lê o/a desfe
- che niatri desfemmo
- che viatri desfæ
- che liatri desfan
Imperfetto
- che mi desfesse
- che ti ti desfesci
- che lê o/a desfesse
- che niatri desfescimo
- che viatri desfesci
- che liatri desfessan
Condiçionale
- mi desfieiva/desfiæ
- ti ti desfiësci
- lê o/a desfieiva/desfiæ
- niatri desfiëscimo
- viatri desfiësci
- liatri desfieivan/desfiæn
Imperativo
- desfa ti!
- desfemmo niatri!
- desfæ viatri!
Partiçipio passou
- m. s. desfæto
- m. p. desfæti
- f. s. desfæta
- f. p. desfæte
Gerundio
- desfando