Conseggio pe-o patrimònio linguistico ligure

Conseggio ligure

DEIZE

Diçionäio italian-zeneise

disfare

v. tr.
  1. scomporre, liquefare

    desfâ [desˈfaː]

  2. spacchettare

Pe saveine de ciù

Prefisci de-, des- e re-

Comme mensunou da-o E. G. Parodi, Studj Liguri, inte «Archivio glottologico italiano», xiv, 1896, i prefisci zeneixi de-, des- e re- an perso a -e- e piggiou a -i- apreuvo à l’influensa de l’italian. L’é tante dexeñe d’anni defæti che difende, discorrî, risponde, etc. an piggiou o pòsto de defende, descorrî, responde, etc. inta lengua parlâ. E forme in -e- en à tutte e mainee ancon ben ben addeuviæ inta lengua scritta letteräia.

Inte sto diçionäio, consciderou e finalitæ pe-o ciù didattiche che l’animan (che pontan ascì a-o repiggio de çerte forme ciù viaxe, se addescian l’interesse de casañe), se repòrta solo che e forme in -e-. E forme “italianizzæ” in -i- se peuan consciderâ à tutti i mòddi comme perfettamente legittime.

Coniugaçioin

desfâ

Indicativo

Presente

  1. mi desfo
  2. ti ti desfi
  3. lê o/a desfa
  4. niatri desfemmo
  5. viatri desfæ
  6. liatri desfan

Imperfetto

  1. mi desfava
  2. ti ti desfavi
  3. lê o/a desfava
  4. niatri desfavimo
  5. viatri desfavi
  6. liatri desfavan

Futuo

  1. mi desfiò
  2. ti ti desfiæ
  3. lê o/a desfià
  4. niatri desfiemo
  5. viatri desfiei
  6. liatri desfian

Conzontivo

Presente

  1. che mi desfe
  2. che ti ti desfi
  3. che lê o/a desfe
  4. che niatri desfemmo
  5. che viatri desfæ
  6. che liatri desfan

Imperfetto

  1. che mi desfesse
  2. che ti ti desfesci
  3. che lê o/a desfesse
  4. che niatri desfescimo
  5. che viatri desfesci
  6. che liatri desfessan

Condiçionale

  1. mi desfieiva/desfiæ
  2. ti ti desfiësci
  3. lê o/a desfieiva/desfiæ
  4. niatri desfiëscimo
  5. viatri desfiësci
  6. liatri desfieivan/desfiæn

Imperativo

  1. desfa ti!
  2. desfemmo niatri!
  3. desfæ viatri!

Partiçipio passou

  1. m. s. desfæto
  2. m. p. desfæti
  3. f. s. desfæta
  4. f. p. desfæte

Gerundio

  1. desfando