Conseggio pe-o patrimònio linguistico ligure

Conseggio ligure

DEIZE

Diçionäio italian-zeneise

distaccare

v.tr.
  1. staccare

    destaccâ [destaˈkaː]

    Exempi

    il giovane distacca un fico dall’albero e lo porge alla fidanzata

    o zoveno o destacca unna figa da l’erbo e o â pòrze a-a galante

  2. allontanare qcn. da un luogo

    destaccâ [destaˈkaː]

    Exempi

    a volte mi sembra impossibile distaccare mio nipote dal telefonino

    de vòtte me pâ imposcibile destaccâ mæ nevo da-o telefonin

  3. mandare in distaccamento

    destaccâ [destaˈkaː]

distaccarsi

v.pron.
  1. venir via

    destaccâse [destaˈkaːse]

    Exempi

    la corteccia si distacca dall’albero secco

    a scòrsa a se destacca da l’erbo secco

Coniugaçioin

destaccâ

Part. pass. destaccou

Ger. destaccando

Ind.
Pres.
  1. mi destacco
  2. ti ti destacchi
  3. lê o/a destacca
  4. niatri destacchemmo
  5. viatri destaccæ
  6. lô destaccan
Impf.
  1. mi destaccava
  2. ti ti destaccavi
  3. lê o/a destaccava
  4. niatri destaccavimo
  5. viatri destaccavi
  6. lô destaccavan
Fut.
  1. mi destacchiò
  2. ti ti destacchiæ
  3. lê o/a destacchià
  4. niatri destacchiemo
  5. viatri destacchiei
  6. lô destacchian
Conz.
Pres.
  1. che mi destacche
  2. che ti ti destacchi
  3. che lê o/a destacche
  4. che niatri destacchemmo
  5. che viatri destaccæ
  6. che lô destaccan
Impf.
  1. che mi destacchesse
  2. che ti ti destacchesci
  3. che lê o/a destacchesse
  4. che niatri destacchescimo
  5. che viatri destacchesci
  6. che lô destacchessan
Cond.
  1. mi destacchieiva/destacchiæ
  2. ti ti destacchiësci
  3. lê o/a destacchieiva/destacchiæ
  4. niatri destacchiëscimo
  5. viatri destacchiësci
  6. lô destacchieivan/destacchiæn
Imper.
  1. destacca ti
  2. ch’o/a destacche lê
  3. destacchemmo niatri
  4. destaccæ viatri
  5. destaccan lô