Conseggio pe-o patrimònio linguistico ligure

Conseggio ligure

DEIZE: diçionäio italian-zeneise

smettere

v.tr.
  1. sospendere o interrompere, seguito da compl. ogg.

    abbandonâ [abaŋduˈnaː]

    interrompî [iŋteruŋˈpiː]

    terminâ [tɛrmiˈnaː]

    acciantâ colloquiale [atʃaŋˈtaː]

    acciantâ lì colloquiale [atʃaŋˈtaː ˈli]

    Exempi

    ho deciso di abbandonare gli studi per poter aiutare la famiglia

    ò deçiso d’abbandonâ i studdi pe poei aggiuttâ a famiggia

    l’azienda ha smesso la produzione del modello vecchio

    a dita a l’à abbandonou a produçion do modello vegio

  2. sospendere o interrompere, seguito da di + inf.

    desmette [dezˈmetˑe]

    interrompî [iŋteruŋˈpiː]

    terminâ [tɛrmiˈnaː]

    acciantâ colloquiale [atʃaŋˈtaː]

    acciantâ lì colloquiale [atʃaŋˈtaː liː]

    Exempi

    abbiamo smesso di parlare appena è entrato il principale

    emmo desmisso de parlâ comm’o l’é introu o baccan

    vorrei smettere di fumare, ma non ci riesco

    vorriæ desmette de fummâ, ma no gh’arriëscio

  3. cessare di usare qualcosa

    desmette [dezˈmetˑe]

    Exempi

    questo scatolone è pieno di vestiti smessi

    sta scatoassa a l’é piña de vestî desmissi

Esprescioin commun

  • smettila!
    ciantila!
v.tr.
  1. terminare

    affermâse [afɛrˈmaːse]

    interrompîse [iŋteruŋˈpiːse]

    terminâ [tɛrmiˈnaː]

    finî [fiˈniː]

    vegnî à fin [veˈɲiː a ˈfiŋ]

    Exempi

    finalmente la pioggia ha smesso e siamo riusciti a uscire

    dòppo tanto l’ægua a s’é affermâ e emmo posciuo sciortî

Coniugaçioin

abbandonâ

Part. pass. abbandonou

Ger. abbandonando

Ind.
Pres.
  1. mi abbandoño
  2. ti t’abbandoñi
  3. lê o/a l’abbandoña
  4. niatri abbandonemmo
  5. viatri abbandonæ
  6. lô abbandoñan
Impf.
  1. mi abbandonava
  2. ti t’abbandonavi
  3. lê o/a l’abbandonava
  4. niatri abbandonavimo
  5. viatri abbandonavi
  6. lô abbandonavan
Fut.
  1. mi abbandoniò
  2. ti t’abbandoniæ
  3. lê o/a l’abbandonià
  4. niatri abbandoniemo
  5. viatri abbandoniei
  6. lô abbandonian
Conz.
Pres.
  1. che mi abbandoñe
  2. che ti t’abbandoñi
  3. che lê o/a l’abbandoñe
  4. che niatri abbandonemmo
  5. che viatri abbandonæ
  6. che lô abbandoñan
Impf.
  1. che mi abbandonesse
  2. che ti t’abbandonesci
  3. che lê o/a l’abbandonesse
  4. che niatri abbandonescimo
  5. che viatri abbandonesci
  6. che lô abbandonessan
Cond.
  1. mi abbandonieiva/abbandoniæ
  2. ti t’abbandoniësci
  3. lê o/a l’abbandonieiva/abbandoniæ
  4. niatri abbandoniëscimo
  5. viatri abbandoniësci
  6. lô abbandonieivan/abbandoniæn
Imper.
  1. abbandoña ti
  2. ch’o/a l’abbandoñe lê
  3. abbandonemmo niatri
  4. abbandonæ viatri
  5. abbandoñan lô
acciantâ

Part. pass. acciantou

Ger. acciantando

Ind.
Pres.
  1. mi accianto
  2. ti t’accianti
  3. lê o/a l’accianta
  4. niatri acciantemmo
  5. viatri acciantæ
  6. lô acciantan
Impf.
  1. mi acciantava
  2. ti t’acciantavi
  3. lê o/a l’acciantava
  4. niatri acciantavimo
  5. viatri acciantavi
  6. lô acciantavan
Fut.
  1. mi acciantiò
  2. ti t’acciantiæ
  3. lê o/a l’acciantià
  4. niatri acciantiemo
  5. viatri acciantiei
  6. lô acciantian
Conz.
Pres.
  1. che mi acciante
  2. che ti t’accianti
  3. che lê o/a l’acciante
  4. che niatri acciantemmo
  5. che viatri acciantæ
  6. che lô acciantan
Impf.
  1. che mi acciantesse
  2. che ti t’acciantesci
  3. che lê o/a l’acciantesse
  4. che niatri acciantescimo
  5. che viatri acciantesci
  6. che lô acciantessan
Cond.
  1. mi acciantieiva/acciantiæ
  2. ti t’acciantiësci
  3. lê o/a l’acciantieiva/acciantiæ
  4. niatri acciantiëscimo
  5. viatri acciantiësci
  6. lô acciantieivan/acciantiæn
Imper.
  1. accianta ti
  2. ch’o/a l’acciante lê
  3. acciantemmo niatri
  4. acciantæ viatri
  5. acciantan lô
affermâ

Part. pass. affermou

Ger. affermando

Ind.
Pres.
  1. mi affermo
  2. ti t’affermi
  3. lê o/a l’afferma
  4. niatri affermemmo
  5. viatri affermæ
  6. lô afferman
Impf.
  1. mi affermava
  2. ti t’affermavi
  3. lê o/a l’affermava
  4. niatri affermavimo
  5. viatri affermavi
  6. lô affermavan
Fut.
  1. mi affermiò
  2. ti t’affermiæ
  3. lê o/a l’affermià
  4. niatri affermiemo
  5. viatri affermiei
  6. lô affermian
Conz.
Pres.
  1. che mi afferme
  2. che ti t’affermi
  3. che lê o/a l’afferme
  4. che niatri affermemmo
  5. che viatri affermæ
  6. che lô afferman
Impf.
  1. che mi affermesse
  2. che ti t’affermesci
  3. che lê o/a l’affermesse
  4. che niatri affermescimo
  5. che viatri affermesci
  6. che lô affermessan
Cond.
  1. mi affermieiva/affermiæ
  2. ti t’affermiësci
  3. lê o/a l’affermieiva/affermiæ
  4. niatri affermiëscimo
  5. viatri affermiësci
  6. lô affermieivan/affermiæn
Imper.
  1. afferma ti
  2. ch’o/a l’afferme lê
  3. affermemmo niatri
  4. affermæ viatri
  5. afferman lô
desmette

Part. pass. desmisso

Ger. desmettendo

Ind.
Pres.
  1. mi desmetto
  2. ti ti desmetti
  3. lê o/a desmette
  4. niatri desmettemmo
  5. viatri desmettei
  6. lô desmettan
Impf.
  1. mi desmetteiva
  2. ti ti desmetteivi
  3. lê o/a desmetteiva
  4. niatri desmetteivimo
  5. viatri desmetteivi
  6. lô desmetteivan
Fut.
  1. mi desmettiò
  2. ti ti desmettiæ
  3. lê o/a desmettià
  4. niatri desmettiemo
  5. viatri desmettiei
  6. lô desmettian
Conz.
Pres.
  1. che mi desmette
  2. che ti ti desmetti
  3. che lê o/a desmette
  4. che niatri desmettemmo
  5. che viatri desmettei
  6. che lô desmettan
Impf.
  1. che mi desmettesse
  2. che ti ti desmettesci
  3. che lê o/a desmettesse
  4. che niatri desmettescimo
  5. che viatri desmettesci
  6. che lô desmettessan
Cond.
  1. mi desmettieiva/desmettiæ
  2. ti ti desmettiësci
  3. lê o/a desmettieiva/desmettiæ
  4. niatri desmettiëscimo
  5. viatri desmettiësci
  6. lô desmettieivan/desmettiæn
Imper.
  1. desmetti ti
  2. ch’o/a desmette lê
  3. desmettemmo niatri
  4. desmettei viatri
  5. desmettan lô
finî

Part. pass. finio

Ger. finindo

Ind.
Pres.
  1. mi finiscio
  2. ti ti finisci
  3. lê o/a finisce
  4. niatri finimmo
  5. viatri finî
  6. lô finiscian
Impf.
  1. mi finiva
  2. ti ti finivi
  3. lê o/a finiva
  4. niatri finivimo
  5. viatri finivi
  6. lô finivan
Fut.
  1. mi finiò
  2. ti ti finiæ
  3. lê o/a finià
  4. niatri finiemo
  5. viatri finiei
  6. lô finian
Conz.
Pres.
  1. che mi finisce
  2. che ti ti finisci
  3. che lê o/a finisce
  4. che niatri finimmo
  5. che viatri finî
  6. che lô finiscian
Impf.
  1. che mi finisse
  2. che ti ti finisci
  3. che lê o/a finisse
  4. che niatri finiscimo
  5. che viatri finisci
  6. che lô finissan
Cond.
  1. mi finieiva/finiæ
  2. ti ti finiësci
  3. lê o/a finieiva/finiæ
  4. niatri finiëscimo
  5. viatri finiësci
  6. lô finieivan/finiæn
Imper.
  1. finisci ti
  2. ch’o/a finisce lê
  3. finimmo niatri
  4. finî viatri
  5. finiscian lô
interrompî

Part. pass. interrotto

Ger. interrompindo

Ind.
Pres.
  1. mi interrompo
  2. ti t’interrompi
  3. lê o/a l’interrompe
  4. niatri interrompimmo
  5. viatri interrompî
  6. lô interrompan
Impf.
  1. mi interrompiva
  2. ti t’interrompivi
  3. lê o/a l’interrompiva
  4. niatri interrompivimo
  5. viatri interrompivi
  6. lô interrompivan
Fut.
  1. mi interrompiò
  2. ti t’interrompiæ
  3. lê o/a l’interrompià
  4. niatri interrompiemo
  5. viatri interrompiei
  6. lô interrompian
Conz.
Pres.
  1. che mi interrompe
  2. che ti t’interrompi
  3. che lê o/a l’interrompe
  4. che niatri interrompimmo
  5. che viatri interrompî
  6. che lô interrompan
Impf.
  1. che mi interrompisse
  2. che ti t’interrompisci
  3. che lê o/a l’interrompisse
  4. che niatri interrompiscimo
  5. che viatri interrompisci
  6. che lô interrompissan
Cond.
  1. mi interrompieiva/interrompiæ
  2. ti t’interrompiësci
  3. lê o/a l’interrompieiva/interrompiæ
  4. niatri interrompiëscimo
  5. viatri interrompiësci
  6. lô interrompieivan/interrompiæn
Imper.
  1. interrompi ti
  2. ch’o/a l’interrompe lê
  3. interrompimmo niatri
  4. interrompî viatri
  5. interrompan lô
vegnî

Part. pass. vegnuo

Ger. vegnindo

Ind.
Pres.
  1. mi vëgno
  2. ti ti vëgni
  3. lê o/a vëgne
  4. niatri vegnimmo
  5. viatri vegnî
  6. lô vëgnan
Impf.
  1. mi vegniva
  2. ti ti vegnivi
  3. lê o/a vegniva
  4. niatri vegnivimo
  5. viatri vegnivi
  6. lô vegnivan
Fut.
  1. mi vegniò
  2. ti ti vegniæ
  3. lê o/a vegnià
  4. niatri vegniemo
  5. viatri vegniei
  6. lô vegnian
Conz.
Pres.
  1. che mi vëgne
  2. che ti ti vëgni
  3. che lê o/a vëgne
  4. che niatri vegnimmo
  5. che viatri vegnî
  6. che lô vëgnan
Impf.
  1. che mi vegnisse
  2. che ti ti vegnisci
  3. che lê o/a vegnisse
  4. che niatri vegniscimo
  5. che viatri vegnisci
  6. che lô vegnissan
Cond.
  1. mi vegnieiva/vegniæ
  2. ti ti vegniësci
  3. lê o/a vegnieiva/vegniæ
  4. niatri vegniëscimo
  5. viatri vegniësci
  6. lô vegnieivan/vegniæn
Imper.
  1. vëgni ti
  2. ch’o/a vëgne lê
  3. vegnimmo niatri
  4. vegnî viatri
  5. vëgnan lô